 Venjances
Venjances
Manuel Talens
Tusquets, Barcelona, 1994
250 páginas
No
está ben definida la frontera que separa la literatura, diguem-ne,
adulta -per suposar-se adreçada als lectors de més de... setze?,
dihuit?, vint anys?- i aquella concebuda per a lectors més joves, peró
que ja no són nens. De fet, sovint es classifica una obra de
literatura juvenil pel fet que els protagonistes siguen xics i/o
xiques i la história tracte els problemes típicament adolescents.
No és aquest el cas de Venjances,
recull
de dotze relats de Manuel Talens, llibre concebut per a qualsevol
lector, sense distinció d'edat, sexe, raga o religió -bé, si algú
és católic ortodox i manca de l'humor indispensable per a viure,
tal vegada estiga incapacitat per a gaudir d'aquestes históries-, que
ara publica Tándem, traduït magistralment al català per AIbert
Dasí. Talens recrea en aquestes narracions la sordidesa i les miséries
própies de la vida franquista, amb un estil que es mou entre el
sarcasme i el drama. Els seus personatges són homes i dones de l'época:
anarquistes, guàrdies civils, militars, dones «de comunió dià-ria
i devotes de
sant
Cecili»,
prostitutes,
comediants i gent que, per les seues excepcionals qualitats, eren
I'atracció principal de les fires d'Andalusia, com Pedro Maldonado,
conegut familiarment amb el malnom de I'Homenet Fabulós; fins i tot
el mateix general Francisco Franco Bahamonde, «capitost important
d'allò que havien
anomenat
Ejército Nacional»
protagonitza
una de les históries més delirants. Les narracions de Manuel
Talens, plenes de referéncies literàries, dades i precisos i humorístics
detalls, imprescindibles per a mantenir la versemblança, són
indubtablement recomanables per a tot tipus de lector. La mateixa
editorial ha publicat també Els ulls blaus i altres contes inquietants,
de
Pilar Pedraza, traduït per Adolf Beltran, i Estimat Corto Maltés,
de Susana Fortes, en traducció de Rosa Serrano.
|
